per en 12 Març 2016
488 Vistes

Sovint, en tot en general i en relació al català en particular, tendim a moure'ns entre el catastrofisme i l'autocomplaença sense saber trobar aquell punt d'equilibri que ens permeti avançar.  I així ens va.  De tota manera, de tant en tant, apareixen veus sàvies que caldria escoltar amb calma i aprendre tot el que ens poden ensenyar.  Una d'aquestes veus és la de Carme Junyent, professora de lingüística a la Universitat de Barcelona, especialitzada en llengües amenaçades.  Parar l'orella a allò que ens diu, especialment aquells que tenen la capacitat o el poder per influir en la dinàmica de la nostra societat, seria un exercici d'intel.ligència molt recomanable.

En aquest enllaç trobareu una interessant entrevista amb ella, al llarg de la qual es repassen qüestions prou interessants i candents en relació amb la nostra llengua i la seva situació en la Catalunya actual.  A tall d'exemple, apunto algunes cites sobre diferents temes:

"El primer que poso en dubte és que el català sigui la llengua vehicular a l’escola de manera generalitzada."

"La gent aprèn llengües per què li són útils i no per parlar amb els seus veïns."

"És més greu quan diguin que el català i castellà han de ser oficials perquè això ens porta directes a l’extinció."

"Morir no és el destí de cap llengua. El destí de totes les llengües és canviar."

"Els de la CUP molt parlar en femení i..., a l’hora de la veritat, què passa? Que són el partit que tenen més homes en els càrrecs electes!  /.../  Si algú m’explica un sol cas on una societat hagi canviat a través de canviar la llengua potser els començaré a fer cas..."

"Si aconseguíssim que tothom que volgués pogués viure en català ja tindríem molt de guanyat. I això és el que no ha fet la política lingüística."

I com va dir algú "si volíeu escoltar, obriríeu la finestra".  No em digueu que no us tempta llegir el que ens explica Carme Junyent.

Publicat a: Actualitat