Mig amagada entre els grans titulars de premsa, ahir ens va arribar la notícia que el Tribunal Constitucional ha resolt que això de garantir els drets dels ciutadans a expressar-se en la seva llengua, si aquesta és el català, només val davant dels poders públics, però no en l'àmbit de les relacions entre privats. Com aquell que no diu res, acaben de saltar pels aires els nostres drets per fer servir la nostra llengua, plenament oficial a Catalunya segons la pròpia Constitució, a tot arreu. Amb una mica de sort la podrem usar a nivell privat o davant de segons quines administracions i en les condicions de disponibilitat que ens vulguin oferir. Només cal pensar en la justícia o en la sanitat per veure que les limitacions a aquest dret són molt més que evidents.
I ara què? Doncs com que la cultura sempre és un bon referent, només podem esperar alguna cosa a l'estil de les peces del Museu de Lleida que van fer cap a Sixena, davant les facilitats que hi va donar el responsable màxim de la conselleria corresponent actualment i de la impotència i la dignitat d'aquells que les havien defensades fins a aquell nefast dia. Preparem-nos doncs a lectures sempre optimistes dels cops i les derrotes, no fos cas, i a allò del compliment de les lleis i les sentències, mentre veiem com, un cop més, la nostra llengua pateix una nova mutilació, potser irreversible, en el seu dret a existir.
És urgent recuperar el control de la Generalitat. I ja de passada, remoure moltes de les seves estructures i del seus recursos per adaptar-los als temps que vivim i a la realitat política que ens toca patir. De res no ens valen les respostes de fa anys o dècades, si és que encara aspirem a salvar els mobles (els mots, en aquesta ocasió) i, a partir d'aquí, construir un nou escenari, sobre les runes que ens estan deixant uns i altres. Prou de lectures benintencionades i optimistes dels drames i comencem a treballar per una nova realitat que ens garanteixi la supervivència. I si no, abaixem els braços definitivament, hissem bandera blanca i resignem-nos a desaparèixer com a país, com a identitat, com a llengua i com a cultura.