Ja ho diu la dita: roda món i torna al Born. I una mica això és el que està fent Ciutadans, una formació que va néixer per anar contra el català, sobretot contra la presència pública del català a l'escola, i que duu molts anys sembrant un discurs d'odi disfressat fins ara de regeneracionisme polític.
Però ja és ben veritat que d'on no n'hi ha no en pot rajar i veiem com aquell discurs d'equidistància entre dretes i esquerres amb què Ribera es va fer un lloc entre les elits polítiques madrilenyes ha durant tant com la seva consistència. Avui s'evidencia amb cruesa la buidor absoluta de les propostes de la formació i cada dia es fan més que evidents els seus profunds lligams amb l'extrema dreta. Així, sense res més a dir que pugui sonar a mínimament nou o engrescador, Ciutadans va retornant a poc a poc als seus orígens de populisme anticatalà i, ara mateix, tot el seu discurs s'articula al voltant de tres eixos: la seva particular, ridícula i repressiva croada contra els llaços grocs (i contra tot el que sigui groc, per si de cas), els seus atacs furibunds contra TV3, i el seu objectiu fundacional: l'atac a l'escola catalana. Tot un llarg i absurd tomb castellà per tornar a casa.
Sempre és bo que caiguin les grans mentides, en matèria política, i que tothom es mostri amb el seu autèntic rostre, sigui el que sigui. Visc en una ciutat on aquesta formació sustenta un govern autonomenat socialista (d'aquell socialisme tan particulars dels Borrell o dels Corbacho), i crec que no estic errat si afirmo que mai no han fet cap proposta seriosa més enllà del bandejament progressiu de la presència del català a l'esfera pública o dels atacs contra els llaços grocs. Coherència ideològica i fidelitat amb els principis, certament. Crec que no exagero si dic que el que passa a la meva ciutat és ben bé el que passa arreu on Ciutadans té presència efectiva. Mirem si no les seves aportacions reals al debat parlamentari, res més que soroll, manca de respecte i d'educació i actituds tabernàries.
Aquest cap de setmana hem tingut el darrer capítol d'aquest sinistre serial amb una ridícula concentració importada de diferents llocs d'Espanya, amb despeses pagades, contra el català a l'escola. Molt oportuna ara que el curs ja ha començat i que qualsevol canvi real, si això és el que volen, resulta impossible. Però com que l'objectiu era cridar i, sobretot, mirar de generar violència, doncs tot s'hi val. Un cop més, però, els ha sortit fatal, com acostuma a passar amb qualsevol iniciativa que no és més que fum amb fortor a demagògia i a odi irracional. És el nivell.