La incontinència verbal del ministre Margallo es comença a fer un lloc de privilegi en l'imaginari col.lectiu català. Des de fa uns dies, es comença a divulgar una nova paraula: "margallada" per definir les ocurrències amb què el ministre ens sorprèn dia sí i dia també. El darrer a fer servir aquest autèntic neologisme ha estat el propi conseller Mas-Colell.
De tota manera, em sembla que és molt perillós caure en la frivolització de les paraules del ministre. En primer lloc, perquè és justament això, un ministre, no un polític o un periodista qualsevol. En segon lloc, perquè en tant que ministre d'exteriors, les seves declaracions es traslladen, de manera immediata, i com a instruccions o argumentari, a tot el cos diplomàtic espanyol arreu del món. I en tercer lloc perquè són sempre declaracions que, més enllà de buscar un titular fàcil, tenen per objectiu crear por en el si de la societat catalana; i crear por de manera planificada no és cap broma.
El que està fent el ministre Margallo -seré benèvol- no és altra cosa que una absoluta deslleialtat institucional, a través de la intoxicació de la població. Altres membres del govern del qual forma part practiquen la mateixa deslleialtat a través de filtracions, com les referents a la futura implantació d'un centre logístic d'Amazon a Catalunya (malgrat les més que provables clàusules de confidencialitat i del mal que puguin fer a les negociacions), o amb insinuacions insidioses, com les que apunten als mossos d'esquadra com a filtradors de les fotos del DNI dels jutges favorables a la consulta.
En resum. Les margallades, per dir-ne d'alguna manera, no són ocurrències més o menys desafortunades. Són l'expressió d'un autèntic terrorisme d'estat. I remarco el substantiu "terrorisme", en tant que conjunt d'accions que tenen per objectiu crear terror entre la societat, per més que ara, o justament per això, el ministre en qüestió demani un alto el foc verbal (caldria demanar-li qui està disparant -verbalment, és clar-). Ell és plenament conscient -i culpable- del que fa i de per què ho fa. Cap broma.