login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

No ritirem volant per la finestra

Diuen els estudiosos que hi ha tot una generació, la d'aquells que actualment tenen entre 35 i 45 anys, més o menys, que viuen atrapats en una mena de síndrome de Peter Pan permanent. Això, sense cap mena de dubtes, ajudaria a explicar la presència constant d'elements, músiques, imatges, pel.lícules, dels anys vuitanta i noranta del segle passat i, en conseqüència, la poca capacitat de crear coses realment noves que patim des de fa anys.

Adolescents eterns amb dificultats per madurar i enfrontar-se al món real amb les seves normes, no amb els seus records. Realment, un fenomen digne de tenir en compte per entendre moltes coses, tant a nivell social com també polític. Potser la política actual viu a cavall entre aquests joves entrats en anys, amb totes les seves fantasies i amb uns peus que estranyament arriben a tocar a terra per més que diguin, i els venerables (o no) vells actius, sovint més segurs del valor de l'experiència que capaços d'entendre el món on, ho reconeguin o no, viuen.

El cert és que la situació és complexa, perquè allò de viure permanentment en temps passats, més senzills -ni que sigui per pura raó d'edat- i, per tant, de record feliç, pot dur-nos a dinàmiques socials carregades de nostàlgies i mites de fa dècades, però sense la capacitat d'adaptació i de creació que cal per garantir un futur millor.

No sé jo si és gaire bon negoci seguir confiant el nostre present i el que vindrà a herois del passat, per més atractiu que resulti seguir embadalits les peripècies de naus intergalàctiques , perquè potser el nostre proper retorn no serà al futur, sinó al passat més fosc, i no hi haurà força que ho eviti, perquè no podrem sortir volant per la finestra en busca d'aventures.

Comentaris (0)30-12-2015 06:23:02

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: