Avui, dia de retrets al Parlament. Ahir, sessió doble: matinal amb una declaració tan solemne com amb poc futur i, a la tarda, el discurs de l'encara president. Avui respostes. Totes elles previsibles i cap de desitjable.
Aquest és el programa. No vam guanyar el plebiscit de fa un mes i mig i, segurament, l'única esperança de poder tirar endavant malgrat tot era una majoria parlamentària cohesionada (està per veure quan comenci a debatre i legislar) i un govern sòlid; a hores d'ara, ja impossible, passi el que passi, perquè hi haurà massa rancúnia i massa cadàvers acumulats. Que ningú va imaginar l'escenari actual? Que tothom va dir blat abans que fos al sac? Em costa una mica de creure. O potser no, ben mirat.
Això és el que tenim. Deixem a banda l'èpica, que ara mateix sobra. Tenim un Parlament amb una majoria que costarà que funcioni unida per les enormes diferències ideològiques i no tenim Govern. I ara mateix, tant li fa, perquè sigui el que sigui, no serà prou fort ni prou sòlid, no ens enganyem, per tirar endavant la construcció d'un nou estat.
Avui , a passar comptes. A treure les misèries del passat a ventilar i a insultar i amenaçar. Aquesta és la sessió parlamentària que ens espera. Una sessió de fireta, al servei de l'espectacle mediàtic només. Una sessió de fireta per a una legislatura de fireta, que pot durar quatre mesos o quatre anys, però molt em temo que, en cap cas, els divuit que se'ns havien anunciat. Potser és que la nostre classe política -potser fins i tot la nostra imaginada república- també és de fireta.