Prou de mentides. No hi ha incompliment de cap llei que justifiqui apallissar padrines. No hi ha res, absolutament res, que justifiqui atacar gent innocent, desarmada i indefensa. No hi ha res que justifiqui que aquells que donen les ordres d'agredir sense pietat encara tinguin la santa barra de dir que era per protegir-nos.
Estic tip de tanta estupidesa i de tant cinisme retòric. Tip d'haver de suportar aquells que diuen que ens defensen i que justifiquen la brutalitat. No ens enganyem, la policia nacional i la guàrdia civil, diumenge, no anaven a requisar urnes ni a impedir votar; anaven, senzillament, a fer mal, a atemorir, a demostrar qui té més força. Jo mateix vaig viure de primera mà una de les càrregues d'aquesta gent, amb una exhibició de força desproporcionada, en un col·legi on es van dedicar a rebentar tot el que els va venir de gust amb el pretext de retirar urnes i paperetes (dit sigui de passada, no les van trobar). Fins i tot no van tenir cap inconvenient a destrossar un servidor informàtic. Imagino que és el millor amagatall per a una urna. Jo he vist aquesta brutalitat cara a cara i ningú, absolutament ningú, té cap dret a parlar-me de proporcionalitat, perquè no va existir. Van ser simples missions de càstig contra població indefensa.
Ara, diumenge que ve, aneu i crideu tant com vulgueu. Demostreu realment què sou i d'on veniu. A cara descoberta, sense vergonya, o des de la covardia dels que envien afiliats al front i amaguen les sigles (oi, alcalde?). Tant em fa. Crideu tant com vulgueu, canteu els vostres himnes ancestrals i feu tot el mal que vulgueu. I no patiu, aquella colla de piolins salvatges no us molestaran, són els vostres mercenaris. Però ja no feu por. Ara mateix, de dreta a esquerra, feu fàstic. No us perdonaré mai. I mai, absolutament mai, oblidaré ni els vostres actes ni les vostres indecents declaracions. D'aquesta manera, sense oblit ni perdó, potser algun dia passarem comptes i haurà justícia.