login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Restitució

La llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, és tota una lliçó de justícia i de democràcia sobre una etapa històrica, la dictadura, que encara ara, més de quaranta anys després de mort Franco, ni s'ha tancat, ni cap govern espanyol ha demostrat realment cap interès a tancar, ni a fer justícia sobre milers i milers de crims que segueixen totalment impunes, en un fet inadmissible per a qualsevol autèntica democràcia.

Que una llarguíssima llista de 66.590 persones físiques i 15 jurídiques doni fe de consells de guerra injustos i de sentències encara més injustes és el testimoni més eloqüent de com van ser aquells anys a Catalunya. Anul·lar tots aquests simulacres de judici era un deure cap a les víctimes, i cap a les seves famílies, que calia resoldre, i que prou ha trigat. Però també en aquest cas, tot arriba.

No cal, però a tall d'exemple exposaré el cas de cinc membres de la família de la meva dona. Cinc consells de guerra; un d'ells, judici sumaríssim que va acabar en sobreseïment (podem imaginar la consistència i gravetat dels fets a jutjar) i, els altres quatre, causes ordinàries que van acabar en condemnes de sis anys i un dia de presó, que es van complir. Els motius? En un cas, militar a ERC, simplement. En els altres tres, ser parents del militant. I punt.

Defensar aquest sistema judicial -per dir-ne d'alguna manera- i negar-se a revisar les seves actuacions per allò de no remenar la història és una indecència que han mantingut fins ara governs suposadament democràtics de tot color. Fa uns dies, però, el Parlament va fer llum sobre tanta foscor. Falta veure que no es consideri que fer justícia també és inconstitucional. Al temps.

Comentaris (0)13-07-2017 06:12:32

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: