Ahir, un nou accident aeri ens sotragava la rutina. Sortia de Barcelona i es va estavellar als Alps. Mai no va arribar al seu destí, ni tampoc cap dels seus passatgers. Ni aquells que anaven a una fira, ni els que tornaven d'un intercanvi amb alumnes d'un dels nostres instituts, ni tampoc els que estaven treballant perquè tothom pogués viatjar tranquil.
Un accident aeri sempre ho altera tot. Són més morts de cop dels que estem acostumats a pair en accidents de trànsit, per exemple. Dies de dol oficial, alteració de les agendes polítiques, programes informatius especials... tot es remou substancialment quan passa un d'aquests fets i més quan entre les víctimes hi ha conciutadans nostres.
Aquesta alteració del ritme quotidià, però, també fa que es modifiquin algunes pautes de comportament que mai no s'haurien de modificar. Així, trobem periodistes que canvien la seva línia habitual en favor del sensacionalisme més miserable i posen el focus de la informació en les cares i les vides dels difunts, o alguns responsables polítics que fan bandera, de manera clarament excessiva i sobreactuada, del seu dolor per la pèrdua d'algun veí, com si mai no morís ningú, més enllà d'aquests gran sinistres.
És el que passa quan l'audiència i els vots, per exemple, manen per sobre de la professionalitat i el rigor. Trist i lamentable, però ben real. Tan real com el dolor, sense anar més lluny, dels adolescents que havien compartit intercanvi, complicitat i afectes amb uns companys d'altres terres que ara ja no hi són.
Si us plau, deixem descansar els difunts. Deixem que les famílies i els amics puguin fer el seu dol en pau. I sobretot, no manipulem la tragèdia, que al darrere hi ha persones que pateixen o que ens han deixat per sempre.
