per en 27 Desembre 2016
362 Vistes

27 de desembre.  Dia 1 després d'un llarg cap de setmana nadalenc.  Tornem a la normalitat, o allò que més s'hi pot assemblar, uns dies en què bona part del país està mig de vacances, o de vacances directament, i l'altra meitat no para, perquè fa el seu particular agost aquest mes.  Recuperem una certa rutina, doncs, al punt en què la vam deixar divendres, i fem-ho, també, recuperant una notícia d'aquell dia:  "el Juli", torero, rep una de les medalles d'Or al Mèrit en les Belles Arts.

Digueu-me llepafils, però si no recordo malament, les belles arts són sis de ben tradicionals:  pintura, escultura, arquitectura, música, poesia i dansa, més el cinema, setè art art afegit l'any 1914.  Insisteixo que em podeu dir llepafils, però no hi sé veure la tauromàquia per enlloc.  Per tant, no sé quin és el mèrit, en aquest cas, perquè el tal "Juli" rebi un guardó relacionat amb les belles arts.

Ah, calla!  que resulta que les medalles les atorga el Consell de Ministres, a proposta del de Cultura i tal.  Ara sí que s'entén tot.  Són uns premis, com tot el que fan els ministres, amb un alt contingut polític.  Així, en la taurina Espanya, té tot el sentit que allò de matar toros sigui no només un art, sinó la vuitena de les belles arts, versió pell de brau.  Només faltaria.

En defensa de les belles arts de debò, avui us deixo un tema clàssic, de l'any 1989, d'Albert Pla, músic, que ens ajuda a pair millor que hi ha coses que mai no canvien, ni mai canviaran: 

https://www.youtube.com/watch?v=HZT98H2rP_E

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.