Malament rai quan en qualsevol àmbit de la vida toca anar a remolc del que decideixin altres. Malament rai quan toca jugar permanentment a la contra. I molt em temo que en aquest punt ens trobem, si fem cas dels grans titulars que ens va deixar el discurs del president, ahir, al Parlament.
Primer titular: el govern de Madrid té un parell de mesos, sent generosos, per acordar un referèndum o perdrà el suport parlamentari. Resposta immediata a les xarxes (i no de Moncloa, precisament): "i?" La resposta oficial també va trigar poc a arribar: de referèndum ni parlar-ne.
Segon titular: si el judici polític que tenim pendent no acaba en res, haurem d'implementar la voluntat de l'1 d'octubre. Home, si pensem que per a la sentència pot faltar, sense cap problema, un any, posem per cas, i que després vindran recursos i tot plegat, com a manera de guanyar temps, val, però com a avís a navegants, francament fluix.
És adir, que el futur del nostre Govern, i del país, passa pel que decideixin a Madrid, tant els màxims representants polítics, com les altes instàncies judicials. Bonica manera de fer república i de proclamar la sobirania, aquesta.
Si us plau, algun dia diran que el que va passar fa un any va ser el fracàs d'un projecte i que la república, la de debò i no la de la boca petita, passa per una majoria social més gran que la que tenim i que irremeiablement representarà una majoria realment absoluta al Parlament? Algú vol explicar que cal fer foc nou amb molts arguments d'avui, fer política per millorar la societat i demostrar que som capaços de governar-nos millor nosaltres sols, i dibuixar una nova ruta, més llarga, però més sòlida i irreversible? Mentre això no passi, fum, fum i més fum. I per cert, atenció amb el discurs de la violència, dels escamots i dels que l'emparen que s'està imposant, i de quina manera, que ja sabem on ha acabat allò de la sedició i dels actes tumultuosos. No oblidem que d'il·legalitzar partits i tancar mitjans, Madrid en sap força (i d'aplicar el 155 no en parlem...). Avís a navegants, que nosaltres anem xerrant, però ells van fent.