Un any més, aquesta nit han passat els Reis i una pila de paquets esperen que algú els obri, pacients, al peu d'un arbre de Nadal, ja mig cansat de tanta festa, però encara amb els llum ben encesos per culminar amb èxit la seva missió.
Enguany, entre naps i cols, i entre unes coses i unes altres, se m'ha passat d'escriure la carta. Però no em cal patir gaire, perquè sé que els Reis, amb la seva infinita saviesa, hauran desxifrat el missatge mental, telepàtic, que els he anat enviant aquests darrers dies. Estic segur que rere uns mitjons, unes sabates, aquella eina que se m'havia fet malbé i que encara no havia reposat, o la promesa de viatges a terres llunyanes, ses majestats m'estaran fent arribar allò que més necessito i que, en el fons, a qui més i a qui menys, mai no ens sobra.
Enguany, estic convençut que els Reis em deixaran un paquetet amb una mica de paciència per no fotre el barret al foc abans d'hora; un pot d'essència de tendresa, que tot ho amoroseix; una tarrina de somnis i de fantasies; una barana a la finestra on repenjar la imaginació i deixar que voli lliure; una capsa plena de memòria, per no oblidar res i per recordar tot allò que se m'havia despistat; la closca d'un cargol perquè el mar em porti calma si tinc por; unes ulleres perquè la mirada cansada pugui veure amb claredat; una llauna de passió, perquè l'obri quan més falta em faci; i un polsim d'afectes sincers que s'escampi per tot arreu.
Avui, quan obri cada un dels paquets que aquesta nit màgica ha deixat al meu nom, tornaré a descobrir que rere cada objecte, rere cada regal, hi ha un bon desig, un somni, una fantasia, una il·lusió i molta, molta vida per viure. Aquesta nit han tornat a passar els Reis.