Diuen les creences populars que això de la castanyada té a veure amb el record de les ànimes dels avantpassats que, amb ànim protector, visiten les cases on havien viscut. El cert és que és bonic creure que, ni que sigui un cop cada any, podem establir aquesta mena de contacte amb els que van viure abans que nosaltres, i compartir amb ells castanyes, moscatell i afecte vestit de memòria.
De fet, em sembla fantàstic poder gaudir d'aquesta mena de divinitats domèstiques que vetllen per nosaltres. Però com que ens hem tornat pragmàtics, poc creients i gens amants de la fantasia (a no ser que ens la serveixi una gran producció cinematogràfica americana), hem anat abandonant la saviesa antiga i hem convertit aquesta nit misteriosa de tots sants en una vetllada per menjar, beure i riure, o per deixar-nos endur per l'estètica fantasmal de costums forans, cada cop, vulguem o no, mes nostrats.
Servidor, que no és amant de deixar passar res sense mirar de treure'n una mica de profit, recomanaria de combinar les antigues creences, que això de pensar en aquells que, al cap i a la fi, han estat responsables que siguem on som sempre és cosa bona, amb la trobada amb la família actual, la que ens abraça i que abracem cada dia, i amb els bons amics que encara tenim, i fer festa grossa, a cavall entre el present i el passat, cadascú a la seva manera, perquè el futur no és gaire més que una incògnita, i no hi ha saviesa popular que ens hi pugui guiar.
Desitjo que aquesta nit passada us hagi estat ben profitosa i ben agradable, i que pugueu gaudir d'aquests dies de festa, si en feu, tan bé com espero gaudir-ne, perdut enmig de la tardor, i en tan bona companyia com jo. I fins dilluns.
