Entrem en la recta final de les festes nadalenques. Superat el Nadal, ple de retrobaments familiars i el Cap d'Any, farcit de festa, amics i bons propòsits, encarem la setmana de Reis, amb els ulls posats en aquell regal que esperem que ens deixin.
Cadascú encararà aquesta recta final com millor li sembli, ja sigui amb un espring de compres i preparatius, o amb calma i una mica de repòs per pair les emocions de tota mena que han portat aquestes darreres setmanes. En el meu cas, la segona de les possibilitats serà l'escollida, i abandonaré uns quants dies la meva cita quotidiana amb aquest full invisible que cada dia miro d'omplir, d'una manera o altra.
Encararé aquests dies amb les sensacions sempre intenses i excitants dels grans blaus, del mar i del cel, i amb la serenor que sempre ofereixen i que tanta falta fan, de tant en tant. Carregaré les bateries, una mica massa baixes després d'un any complex i tornaré, amb la il·lusió de qui espera els Reis i de qui sap que els somnis i les fantasies sempre poden ser realitat, si hi ha ganes i se sap trobar la manera.
Me'n vaig. Ens n'anem, de fet, a recuperar les sensacions i la pau, amb la seguretat que les millors sensacions i la pau més intensa encara estan per venir. Feu bondat, que els reis ho saben tot i aneu a dormir d'hora, ni que sigui amb un ull tancat i una altre mig obert.