Nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el català. Cap novetat fins aquí. Ja sabem que la llengua (moltes gràcies gent de Ciutadans i els seus escolanets) fa anys que és una arma per crear tensió política i pretesament social. Ara, l'alt tribunal ve a dir que no es pot ni recomanar l'ús preferent del català al si d'una administració.
A veure si ho entenc. A Catalunya tenim tres llengües oficials: el català, l'espanyol i l'occità (d'aquesta ningú, ni els jutges, mai no se'n recorden). Imagino que deu haver algun tret evolutiu singular en l'aparell fonador dels catalans que, ves a saber per què, ens permet articular tres sons de manera simultània o, el que és el mateix, parlar tres llengües alhora. Ah! que no? que només podem emetre un so després d'un altre com la resta d'humans? Doncs llavors, que m'expliquin ses senyories com ho fem, per no prioritzar l'ús de cap llengua. A l'hora d'escriure passa si fa no fa el mateix, perquè tenim les mans que tenim i prou.
Tot plegat és absurd, per no dir pervers. Tothom sap que a les administracions catalanes, i a qualsevol espai de relació social de Catalunya, ningú -remarco ningú- no té cap inconvenient per comunicar-se en espanyol, que d'això suposo -deixeu-me ser càndid- que deu anar la sentència. Altra cosa és en català, perquè sí que hi ha funcionaris de determinades dependències que es veu que no l'entenen i no el deixen fer servir, com ara molts jutges, sense anar més lluny. De l'occità, novament, ni parlar-ne. Per tant, on és el problema que la Generalitat recomani l'ús preferent -que no exclusiu- del català en totes les situacions comunicatives? Segurament al cap de determinades ments perverses, on només hi ha lloc per al supremacisme lingüístic. I sovint per al que no és lingüístic.
Què canviarà la sentència? A efectes pràctics, res. Llevat d'allà on s'aprofita qualsevol pretext per imposar una llengua, en aquest cas l'espanyola, tant si cal com si no. Com ara en algun que altre ajuntament suposadament progressista.