Recepta bàsica per a fer un estat: De tots els ingredients que fan una societat, acompanyaments inclosos, es destrien els que són realment imprescindibles per a fer la base de l'estat i es reserven la resta per a més endavant. Es cuinen a foc viu, durant poca estona, aquests pocs ingredients, fins que s'obté una massa sòlida i consistent que, un cop sortida de la cassola, ja és, substancialment, l'estat que volem servir. S'emplata i, al gust de cada comensal, es farceix, decora i acompanya de tots aquells altres ingredients que havíem reservat. Sobretot, no poseu directament a cuinar aquests ingredients mentre es fa la massa principal, perquè es cremen i la fan malbé.
Així de senzill. Quedem-nos amb allò que és essencial, amb el mínim imprescindible per fer un nou estat i reservem la resta per a més endavant, no fos cas que pel camí ens facin malbé la recepta.
No sé si així ho entendran els nostres polítics. De vegades em costa molt creure que sí. De moment, que prenguin model dels xefs madrilenys que es van reunir al restaurant Casa Moncloa per cuinar i cruspir-se la seva particular recepta d'estat. Una recepta senzilla, només amb els pocs ingredients essencials que sempre agraden i que saben que els deixaran bon regust (unitat, imperi de la llei, pressió en tots els àmbits...). Podríem anar aprenent una mica, si us plau?