Ho admeto, sóc d'aquells que pensaven que la gent, a l'hora de votar, era molt més conservadora. Una cosa són els comentaris de cafè i una altra les decisions. Però es veu que no tant, perquè els resultats de diumenge, entre moltes altres coses, demostren que cada cop hi ha més gent tipa d'allò que s'ha considerat immutable durant dècades, i que està decidida a apostar per cares noves, per plantejaments nous i per maneres de fer noves.
Primer va ser l'entrada de les CUP al Parlament la que va servir per demostrar que des de la radicalitat democràtica es pot fer molt i, fins i tot, es poden arribar a donar autèntiques lliçons de què és (o de què hauria de ser) sentit d'estat. I ara arriba el fenomen Ada Colau, amb el salt directe del carrer a l'Ajuntament de Barcelona, com a representació més visible d'aquestes ganes de canvi que també s'han manifestat a multitud de localitats en formacions fins ara testimonials i plataformes veïnals cridades a tenir un paper important.
Potser sí que és possible fer les coses d'una altra manera, i potser sí que es pot fer una altra política, en majúscules, més propera a les necessitats dels ciutadans que als interessos dels grups de pressió o de poder.
A hores d'ara, d'interrogants tants com vulgueu, però també alguna que altra realitat, com ara que el moment de les grans majories i dels parits monolítics ha passat o, com a mínim, tindrà un parèntesi per poder experimentar alternatives. I ja veurem quin recorregut real tenen, perquè el cansament és molt gran, les necessitats moltes i les ganes de tenir aquells que manen una mica a prop, i no només a la vora per demanar-nos el vot, són molt importants.
Mira tu que si fos possible i comencéssim a jubilar autèntiques mòmies polítiques (tant personals com ideològiques).,, Ja se sap que una cosa crida una altra. I potser el crit ha començat de debò.
