Cada dia que passa descobrim una nova iniciativa solidària. I cada dia que passa ens refermem en la idea que les retallades maten. Literalment.
L'Ajuntament de Vic i la Fundació Trueta han posat en marxa un banc de medicaments per a malalts crònics, perquè ja no es pot amagar ni negar més l'evidència que cada cop hi ha més gent que abandona la medicació per manca de recursos econòmics.
Tan lamentable com lloable, la iniciativa. Lamentable perquè és necessària, i lloable perquè, si més no, vol donar resposta a una necessitat bàsica i vital per a molta gent.
A l'altre extrem, podem situar les paraules ja clàssiques de la viceconsellera d'Assistència Sanitària de la Comunitat de Madrid, quan es demanava si té sentit que un malalt crònic visqui de franc del sistema. Doncs ara veiem que sí, quan l'alternativa és abandonar la medicació. Potser els nostres responsables sanitaris també n'haurien de prendre nota, de la realitat del nostre país.
És trist, però cada dia que passa constatem que aquesta sortida de la crisi, que ja donen per feta a la capital del regne, no fa altra cosa que convertir-nos en un país en vies de desenvolupament, cada cop més lluny d'allò que diuen que som. I iniciatives com la de Vic no fan altra cosa que confirmar-ho.
Costa imaginar el rumb cap a la solidesa econòmica de la mà de bancs d'aliments o de medecines, cada cop més imprescindibles i ben segur que més efectius que les intervencions de marededéus i de braços incorruptes, o que l'externalització de la gestió.