Diuen que la realitat sempre supera la ficció, per més que tot sovint ensopeguem amb ficcions basades en fets reals. Cada dia que passa penso més que no hi ha guionista, per més imaginatiu, fantasiós o pervers que sigui, capaç d'escriure el guió de la realitat.
Fa uns mesos, TV3, l'adoctrinadora, emetia una sèrie de producció pròpia més que remarcable: "Nit i dia", en la seva segona temporada. Recomano, i molt, a tothom que no hagi tingut ocasió de veure-la, que la recuperi. Al llarg dels seus episodis van desfilant davant nostre, amb la normalitat de la ficció, una bona colla de perversions de tot allò que construeix la nostra societat actual. Evidentment, tot és ficció. O potser no tant com sembla?
Aquests dies hem sabut que ha mort el que va ser vicepresident de Castella i Lleó, Tomàs Villanueva, que ben aviat havia de declarar en algun que altre cas de corrupció del PP. Res de nou, de fet. Ja són una bona colla les persones que han traspassat quan els tocava declarar per casos similars. Pures lamentables casualitats, sense cap mena de dubte. D'altra banda, totes aquestes notícies van ocupant espais molt residuals en els informatius, centrats, de fa temps i gairebé en exclusiva, en el cop d'estat que es veu que s'està produint a Catalunya, un país en estat d'alerta, embolicat en el caos permanent i en la desertització econòmica, i amb altíssimes dosis de manipulació social, especialment dels més petits, pel que diuen. I és que, un cop més, la realitat, tot i que no els agradi, supera la ficció, per més que intentin presentar una falsa realitat, escrita a base de mentides.