per en 8 d'Abril 2016
953 Vistes

Què hem per dut el senderi, o què?  Que potser se'ns ha encomanat la intolerància visceral d'algun que altre veí?  Que ja som incapaços d'opinar i debatre sense utilitzar sistemàticament l'insult i la desqualificació?  Doncs això sembla, a la vista de les reaccions que ha provocat la publicació del manifest del Grup Koine.  Un manifest, per cert, que començo a pensar que bona part dels opinadors més viscerals no han llegit, ni en diagonal.

Una mica de sentit comú, si us plau.  El manifest en qüestió és només això, un manifest, un document declaratiu.  Ni una llei, ni un decret, ni un text articular, ni res de res que tingui cap valor ni cap aplicació més enllà d'encetar un debat, d'altra banda imprescindible, sobre el futur estatus lingüístic a Catalunya.  Res més.  Però es veu que hem perdut el do de la paraula sàvia i tots plegats, polítics, periodistes, tertulians i intel.lectuals, s'han passat al costat fosc de la dialèctica i de la raó.  I això passa l'any que recordem Llull, per a més ironia.

Malament rai quan un país perd la capacitat de debatre civilitzadament, com  ara.   Malament rai quan tot allò que no compartim ho interpretem com una agressió gairebé personal.  Malament rai perquè des de la vehemència i des de la frontera de la irracionalitat no es pot construir res.  Com a molt, es pot imposar, però mai construir.

Si aquesta és la reacció pública davant d'un debat tan necessari com és el nostre futur lingüístic, i tan important com vulguem, però amb el qual no ens juguem el pa de cada dia, què passarà quan calgui debatre qüestions on sí que ens anirà la salut, la vida mateixa, o el futur dels socialment més febles o més desafavorits?  Ara mateix, no ho vull ni imaginar.

Vergonya.  Vergonya és el que aquests dies sento llegint i escoltant la irracionalitat de moltes declaracions no només de polítics o periodistes i tertulians (contra les seves bajanades ja estic immunitzat) sinó també d'alguns d'aquells que es consideren i autoproclamen intel.lectuals, veus autoritzades, o experts en determinades matèries.  En aquest cas la llengua en sentit ampli i la sociolingüística en particular.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.