per en 29 Gener 2017
751 Vistes

Igual com s'incorporen paraules als diccionaris, no aniria del tot malament poder-ne llençar alguna que altra, de tant en tant, al contenidor de l'oblit.  I ja posats, per què no comencem per "seny", un terme intraduïble que ha esdevingut arma letal posat en mans d'aquells que ens estimen tant que ens volen callats i obedients.  Em provoca nàusees cada cop que sento personatges absolutament irracionals omplir-se la boca repetint un i mil cops "seny, seny, seny", com un mantra o com una tortura.

Suposo que, en el fons, no podem esquivar la dialèctica entre el cor i la raó, entre el seny i la rauxa, entre els somnis i la realitat.  Vivim sempre en el terreny pantanós que separa un i altre sense línies definides i sense cap senyal indicador.  I el més gros és que l'un no pot existir sense l'altre, si assumim la nostra condició humana.  Les màquines, de fet, ara mateix (i creuem els dits que així sigui per molt de temps) només són raó, freda raó.

Fa prop de 400 anys, Blaise Pascal, matemàtic, físic, inventor, escriptor, teòleg i filòsof, entre altres mèrits, ja va dir que "el cor té raons que la raó no comprèn".  Aquest savi occità, fill de Clarmont d'Alvèrnia, des de la ciència i des de les lletres (es veu que una i altres no són calaixos estancs) ja ens va deixar un avís a navegants.  Però com que no hi ha blanc sense negre, anem els catalans i ens traiem de la màniga el conill del "seny".  Sempre hem estat genials per posar aigua al vi, encara que una dita ben nostrada ens recorda constantment que sense emocions no valen raons.

Com diria el gran i sempre citat Mariano Rajoy, "is very dificult, todo esto".  De fet, és complicat moure's entre el sentiment i la raó.  Però, al capdavall, és la vida.  I ningú ens va dir que res fos fàcil.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.