Nova setmana a la vista, i ja ens podem preparar a l'allau de barbaritats que haurem de sentir i suportar a propòsit de la xiulada de dissabte. Després d'una parell de dies amb iniciatives tan evidents com el comunicat del Govern d'Espanya a mig partit, la telefonada de Pedro Sánchez per mostrar el seu suport al rei, la cara (tot un poema) del ministre del ram durant el partit, o el silenci còmplice -un cop més- de tants altres, arriba la setmana en què l'aparell repressor de l'estat es posarà en marxa.
Tant li fa tot el que hem hagut de suportar durant aquests darrers anys sobre nosaltres, la nostra identitat i les nostres institucions. Tant li fa que ens vulguin prendre allò que la llei ens atorga. Tant li fan dècades de mentides. Hem de ser banyuts i pagar el beure, com diu la dita, i no tenim ni dret a protestar públicament. Aquesta és la capacitat de raonar que exhibeixen els dirigents espanyols ara mateix.
No sé què acabaran fent. Imagino que una multa als clubs (quina culpa deuen tenir) com a acció exemplar, i para de comptar, perquè això de perseguir tots els xiuladors, un a un, sona a estupidesa absoluta i altre mesures, com ara expulsar els dos equips implicats de competicions espanyoles, encara més. Però Espanya és Espanya i, com que segueix sent diferent, tot és possible, encara que els ulls d'Europa i del món en general, no comparteixin les mateixes ulleres de mirar la realitat.
Preparem-nos a tornar a sentir que som nazis, intolerants, que no tenim educació, que atemptem (remarco el verb) contra la Constitució, l'Estat, la monarquia i els seus símbols, que som violents... Per cert, i parlant de violència, què se'n sap dels seguidors del Barça agredits per un grup ultraespanyolista? No gran cosa. Deu ser que s'ho mereixien. Tal faràs, tal trobaràs, no?