Resulta sorprenent llegir, de tant en tant, autèntiques exhibicions de desmemòria, de cinisme, o de poca vergonya, com l'article que es va publicar ahir i que recull declaracions d'Alfredo Pérez Rubalcaba, a través de les qual assenyala amb el dit el PP com a culpable de tots els mals de Catalunya, i del problema que això crea a la pau d'Espanya.
No seré jo qui obri boca per defensar el PP, però sí que m'agradaria recordar-li quatre coses al senyor Pérez Rubalcaba. Perquè ara no recordo si també era del PP aquell que va dir que donaria suport a l'estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. Tampoc em sembla que fos popular l'exvicepresident que es va armar amb un ribot per reduir un text legal a encenalls. Tampoc em sembla que fos popular la iniciativa de presentar una bateria d'esmenes al Congrés, tot just acabat de votar favorablement el text estatutari al Parlament... Ah! i si parlem del Constitucional, també li recordaria que no va ser el PP l'únic que hi va presentar recursos contra l'estatut.
D'altra banda, el senyor Rubalcaba no s'està de defensar la imputació del president per posar les urnes, postura oficial del seu partit. I el seu partit és el mateix que, de bracet del PP, nega el pa i la sal a Catalunya, en un curiós front patriòtic. El seu partit és el mateix que, a tot estirar, estaria disposat a negociar un nou finançament que satisfaci a totes les comunitats i a oferir un blindatge de llengua i cultura catalanes (el seu concepte de federalisme no dóna per a més). Enorme generositat democràtica.
Insisteixo, s'ha de tenir molt poca memòria, ser molt cínic o no tenir vergonya per fer declaracions com aquestes i, com a gran valedor de la democràcia, oferir un blindatge de llengua i cultura (sempre que considerin que no passen per davant de les espanyoles) que, l'experiència ho demostra -i nosaltres sí que en tenim, de memòria- sempre està fet amb paper de fumar.