Quan s'acaben els arguments, comencen els disbarats. Justament això és el que ahir va deixar ben palès la vicepresidenta del govern espanyol afirmant, amb els ulls fora d'òrbita i amb una barreja de ràbia i d'odi més que evidents, que si els catalans es van poder manifestar ahir a Europa va ser perquè tenen DNI espanyol i, per tant, són europeus.
Francament, en sentir-la, vaig pensar que aquest tipus de declaracions eren més propis d'altres companys seus de partit que ja han demostrat mil-i-una vegades que no allarguen gaire i que tot el que poden arribar a dir és el que podem escoltar, a deshores, en qualsevol barra de bar de qualsevol polígon marginal, enmig d'efluvis alcohòlics, com a mínim, però no pas de l'hipotètic cap pensant del govern Rajoy. Però mira tu, ja diuen que els plats s'assemblen a les olles. I al PP, de plats i gots i tot plegat, en saben una mica.
En una cosa he de coincidir amb la senyora Sáenz de Santamaria, però: la manifestació d'ahir a Brussel·les, si els catalans no tinguéssim DNI espanyol, no s'hauria hagut de fer. Si els processos polítics a Espanya fossin realment democràtics, ja fa temps que s'hauria fet un referèndum com cal i, potser, la majoria de la població catalana hagués optat per ser catalana i europea, però no espanyola, i no tindríem ni exiliats ni presos polítics, en ple segle XXI. Problema resolt. Una pena que ni ella, ni ningú del seu govern, ni de la suposada oposició, cada cop menys oposició i més còmplice, tingui el més mínim interès a escoltar la veu de milions de persones. I llavors passa el que passa, que s'ha de recórrer a allò de "què posa al teu CNI" o al "no feu soroll, que desperteu el feixisme". Quin nivell.
Sigui com sigui, ahir, demostració enorme de força, de civisme, de capacitat organitzativa i de ganes de ser lliures. Mai podrem agrair prou l'esforç i la gran feina que van fer les més de 45.000 persones que van ser la veu i la presència de tots plegats davant d'un món que ens mira i que, malgrat els silencis formals, n'estic segur, no pot entendre determinades lectures de la realitat, com la d'ahir mateix en nom del govern d'Espanya, amb arguments tan absolutament tabernaris. No n'hi ha més.