Per què serà que cada dia que passa veig més clar que Espanya va camí d'aquell tristament i franquistament famós "si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos"? Aquesta cita s'ha de situar en els temps en què ningú no reconeixia el règim del dictador, i en què Espanya era fins i tot fora de l'ONU. Ara, sembla que els conflictes diplomàtics se li acumulen al govern socialista. No fa gaire, l'enfrontament amb la justícia alemanya per la no extradició del president Puigdemont; fa no res, la retirada de l'estatus diplomàtic al representant de Flandes a Espanya per les seves declaracions dubtant de la qualitat democràtica espanyola; ahir mateix, la petició al govern grec perquè destituís el seu cònsol honorari a Barcelona per haver participat en la manifestació de l'11 de setembre amb una estelada; també ahir, el propi president Sánchez va ser interromput i apartat de les càmeres enmig d'una compareixença amb Junker davant la premsa, quan volia vendre les bondats del seu pressupost. En resum, la continuació lògica dels incidents que ja va començar el PP amb els cònsols honoraris de Finlàndia, Filipines, Letònia o Bulgària, que també haurien participat en actes qualificats d'independentistes.
Es veu que també en política exterior, les diferències entre PP i PSOE són mínimes, sent generós en la qualificació. Sigui com sigui, tot plegat, l'expressió de la manca de tacte diplomàtic, i de la desesperació per combatre en tots els fronts i amb la màxima contundència l'independentisme i els seus presos polítics i exiliats. Una imatge lamentable, en qualsevol cas. Tan lamentable com la que estan oferint els màxims representants del nostre país, al capdavant d'unes institucions gens efectives. No oblidem que aquí també estem oferint un espectacle polític més que difícil de pair, diguin el que diguin els seus protagonistes.
No sé si tot el procés català està afavorint l'arribada al poder de personatges cada cop més mediocres, o si només està posant en evidència tot un enorme seguit de carències i de dèficits polítics, democràtics i judicials, tant allà com aquí. Tant en un cas com en l'altre, patètic, penós i totalment injust.