Es va posant divertit el tema de la formació del nou govern espanyol. Si a Catalunya hi havia allò de prioritzar l'eix dreta-esquerra o independència-no independència, a Espanya sembla que la la cosa sigui mantenir l'equilibri o permetre l'entrada de nous actors. Així es pot entendre el posicionament de les vaques sagrades del socialisme (per dir-ne d'alguna manera) amb Felipe González al capdavant, reclamant suport perquè el PP segueixi al govern. A l'altra banda, Podemos amb uns equilibris cada cop més difícils de mantenir, i Ciutadans que no troba el seu espai, per més que ho intenta.
Les properes setmanes veurem coses que faran bones i innocents les peripècies que vam viure no fa tant. De moment, Inés Arrimadas, ahir mateix, ja relativitzava la importància de la corrupció per donar suport a un futur govern popular, en aparent contradicció amb el que diu Rivera al respecte. No oblidem que després de la croada contra el català, la lluita contra la corrupció ha estat el seu gran cavall de batalla. Ja veurem en què queda tant principi, perquè ja sabem que, de principis, els polítics sempre en tenen de recanvi, per si fan falta.
Però la incògnita més important per a mi, ara mateix, és si finalment governarà un partit amb una corrupció generalitzada com és el PP. I en cas afirmatiu, amb quins suports. Espanya ja se situa com a país de la Unió més corrupte. No fer res per per revertir la situació i tornar a confiar en qui acumula més imputats no sembla raonable.
I Podemos? Pintarà alguna cosa? Serà només la nota folklòrica de les Corts? La veritat és que no els pinta massa bé tot plegat, perquè no sembla que el PSOE, com a tal, tingui massa ganes de posar-se d'acord amb ells i generar una alternativa. I encara així, no havíem quedat que els socialistes eren casta? Per cert, no trobeu que fa dies que no se'n parla, de la casta?
Ja és ben veritat que l'alegria va per barris, i que aquells que tant van riure fa uns mesos ara ens regalen un ridícul i patètic espectacle polític, amb un monarca que va donant pals de cec, tot repetint rondes de consultes sense saber, tampoc, cap a on tirar. És el que hi ha. Mentre s'ho van rumiant, callo fins dilluns.
