Observant determinades actituds i escoltant segons quines paraules, em demano si l'estupidesa i la indignitat els venen de naixement, a algunes persones, o si són característiques que es van adquirint amb l'edat. També pot ser que totes dues possibilitats siguin certes, però.
Aquesta reflexió ve a propòsit del comentari de la sempre sorprenent Esperanza Aguirre sobre els sous dels polítics i les botigues on poden anar a comprar roba. Si el sou de la senyora Aguirre quan estava en actiu només li dóna per anar a botigues de baix cost, amb el salari interprofessional és evident que no es pot passar de les botigues de Caritas. Potser aquesta és la idea, en el fons.
Aquest tipus de declaracions, sobretot fetes per la senyora Aguirre, dels Aguirre de tota la vida, són senzillament indecents. Tan indecents com aquelles de la senyora Ferrussola lamentant-se que la seva família, poc menys que no té on caure morta.
Reflexió final: I què? Doncs res. Absolutament res. Elles seguiran vivint enmig del luxe i dient les bajanades que vulguin. Ni aquí ni allà mai no passa res amb aquesta mena d'individus, sobretot quan ja tenen una determinada edat.