Els llocs i els objectes poden ser només això, llocs i objectes, o també poden ser espais de memòria i referents que ens retornin records o que, fins i tot, ens ajudin a projectar somnis. Qui no guarda les sensacions viscudes en algun determinat espai? Qui, en veure una determinada cosa no fa un viatge instantani a algun moment important de la seva vida? Fins i tot, qui, passejant per una habitació, per un carrer, per un edifici, no sent la presència d'algú que no hi és, però amb qui va compartir-hi alguna experiència digna de preservar en la memòria?
Personalment, a mi m'agrada molt viure envoltat de referents que omplin de vida els racons inanimats i els objectes quotidians. M'agrada, suposo, perquè és una manera de veure que tot plegat té sentit, fins i tot les coses més simples, perquè tot ajuda a fer l'existència una mica més satisfactòria i la vida una mica més agradable. I una mica més personal, més íntimament personal.
De manera similar, m'agrada conviure amb persones que saben sumar. Amb persones que tenen la capacitat de fer-se mútuament més grans. M'agrada la gent capaç de generar aquests moments indescriptibles de satisfacció que omplen de vida qualsevol espai inanimat i que aconsegueixen que el més senzill dels fets, que el més discret dels gestos, acabi sent un record inesborrable, de la mà d'alguna mena de fantasma amable que ningú més no veu, però que il·lumina la grisor, sovint massa densa, de la rutina.