Al final acabaran tenint raó els unionistes quan diuen que el procés ho tapa tot. D'acord, no és ben bé així, però sí que és cert que al país passen coses molt greus i no se'n parla perquè tots els focus d'atenció són a una altra banda. Un bon exemple són unes declaracions recents del conseller Comín justificant la massificació de pacients als passadissos perquè, segons ell, a les infermeres ja els va bé per comoditat o per seguretat. I afegeix que això li han dit les pròpies infermeres. La resposta de les professionals al·ludides no s'ha fet esperar.
Malament rai quan el màxim responsable d'un departament ha de justificar una situació inadmissible i ha de traslladar la responsabilitat al seu propi personal. I per veure millor la gravetat de les paraules del conseller, plantegem una altra situació. Jo dic: "l'estructura de l'administració està plena d'alts càrrecs que només aspiren a solucionar les seves situacions personals i a garantir-se una jubilació ben sucosa. I m'ho han dit alts càrrecs". Oi que fa mal a tots aquells que creuen en la seva feina? Doncs encara que alguna infermera -si és el cas- hagi pogut dir el que sigui, per la raó que sigui, atorgar carta de normalitat a una situació inadmissible, la dels malalts amuntegats als passadissos, és tan greu que exigiria alguna que altra assumpció de responsabilitats en forma de dimissió o de cessament. Si fa no fa, el mateix que caldria amb aquells que es vanten de la seva privilegiada posició dins l'organigrama del Govern, i sense cap pudor anteposen els propis interessos al servei del país. Que n'hi ha.
Aquestes, i moltes altres, són algunes de les deficiències del nostre sistema. I això no se soluciona amb cap referèndum. Cal una neteja a fons de les estructures de poder i de moltes de les persones que les okupen (la "k" no és cap errada tipogràfica) i començar a primar la professionalitat per davant dels equilibris territorials, de gènere, de carnet o d'afinitat personal.