Quina gran diferència, quan les coses es fan per convicció, perquè s'hi creu, o quan es fan perquè toquen i una mica, fins i tot, per quedar bé. Aquests dies, arran de la polèmica (i vergonyant) sentència de "la manada", el ministre del ram, un tal Català, va decidir que calia estudiar la reforma del Codi Penal pel que fa als delictes contra la llibertat sexual, entre els quals hi ha la violació. Decidit, doncs. Encàrrec a la Secció Penal de la Comissió General de Codificació, que es veu que és l'òrgan assessor per a aquestes qüestions, i endavant les atxes. Però, oh, sorpresa! Hi ha un diari que s'hi fixa una mica i detecta que els vint membres que formen aquesta secció són, tots ells, homes.
Només cal llegir una mica les notícies d'aquests dies per constatar el rebombori que ha originat la composició d'aquest òrgan que ha d'estudiar la manera d'evitar que les violacions quedin poc menyns que impunes, llevat que acabin amb la víctima, que llavors es veu que sí, que eren violacions. Prèvies a l'assassinat, però violacions.
Davant de l'absència de dones a l'alt organisme assessor, el catedràtic que s'hi troba al capdavant, un tal Mestre, per cert, ha demanat de poder-hi incorporar algunes dones, perquè hi siguin presents "totes les sensibilitats". El ministre Català, evidentment, hi ha accedit. Ja veurem quantes dones acaben formant-ne part i amb quin nivell d'intervenció. D'entrada, el nyap ja està fet. I ja sabem que allò que comença malament, acostuma a no acabar gaire bé. És el que té fer les coses per complir l'expedient, però sense cap convicció. Molt em temo que el màxim que podem arribar a esperar és un enduriment de les penes (especialitat jurídica del PP i companyia), però cap nova garantia per a la seguretat i la llibertat individual de les dones. Potser és que d'on no n'hi ha, no en raja. Ja veurem què en surt de la combinació Mestre i Català.