Sembla que Iniciativa i Podemos han trobat el candidat de consens per a les properes eleccions: Joan Coscubiela. Sense cap mena de dubtes un candidat excel.lent, amb una trajectòria política prou important. Fins aquí, res a dir. Ara bé, quan la proposta del candidat -és a dir, la dels partits que representa- respecte al procés que està vivint Catalunya és esperar que algun govern d'Espanya autoritzi un referèndum d'independència, m'assalta la pregunta de si cal una trajectòria com la seva per arribar a una solució com aquesta.
Esperar que algun govern espanyol admeti la possibilitat de fer un referèndum vinculant, com es fa a altres llocs del món, és somiar truites. Ni ho admetrà el PP -ja sabem de quin peu calça-, ni el PSOE -els del ribot a l'Estatut-, ni tampoc les noves formacions, si mai arriben a tenir capacitat de decidir, perquè la seva postura és la mateixa indissoluble unitat de la nació espanyola de sempre.
Costa molt de pair que una trajectòria política d'esquerres, de sindicalisme, tan destacable com la de Coscubiela acabi liderant la recepta de la paciència infinita amb Espanya. S'imagina ell mateix cridant a la paciència sense límits dels treballadors respecte a la patronal? Segur que no.
Només una reflexió innecessària: ja ho sap, el flamant candidat, que des de fa molts mesos, cada setmana el govern Rajoy retalla alguna competència més de les que fins ara teníem? Ja ho sap, que no hi ha norma que aprovi el Parlament que no faci cap al Constitucional? Ja ho sap que aquest tribunal fa temps que està rellegint la pròpia història i declarant inconstitucional allò que fins ara no ho era? Ja ho sap, que amb la paciència infinita que demana aviat ens tancaran fins i tot els esbarts dansaires? Si no ho sap, no li han servit de res els anys d'activisme. I si ho sap, encara pitjor, perquè aleshores hauríem de parlar de connivència amb la dreta neofranquista.