Que el PP, a Catalunya, ja fa anys que ha perdut el nord i els vots és cosa sabuda i acceptada per tothom menys pels seus dirigents, que segueixen entestats a fer veure que poden controlar el ritme, el calendari i l'agenda política. Però a manca d'autèntica capacitat d'influència, només els queda l'opció de fer nosa. I això és justament el que planteja Alícia Sánchez-Camacho.
La popular ha amenaçat de dur els pressupostos de la Generalitat al Consell de Garanties Estatutàries. I per a què? Doncs només per entorpir la seva entrada en vigor i retardar-ne un mes l'aplicació. Sense cap mena de dubtes, una gran lliçó d'estratègia política i tota una declaració de principis sobre quina importància tenim els ciutadans per ella: absolutament cap. Tant li fa si seguim amb pressupost prorrogat, tant li fa si no es poden posar en marxa determinades propostes, tant li fa tot, de fet. Bé, tot menys acaparar espai als mitjans, ni que sigui amb mesures tan inútils i tan poc dignes com aquesta.
Malament rai quan un responsable polític no té altre argument que fer nosa i entorpir la feina. Doncs aquest és el tarannà de qui es proclama posseïdor exclusiu del sentit comú, del respecte a la llibertat i de la raó política absoluta. Gran alumna dels seus mestres madrilenys, experts en utilitzar el Constitucional per paralitzar-ho tot.
Massa infantils, aquests comportaments, en els moments que vivim. Però és clar, com que la realitat no va amb ells, la senyora Alícia i els seus companys d'aventures segueixen actuant per al seu univers paral.lel, per al seu particular país de les meravelles hispanes, ni que sigui al marge de la ciutadania i de les seves necessitats. Al cap i a la fi, a qui li importa la gent?