El ministre de l'Interior d'Espanya fa bona la imatge aquella de la guineu que ha de protegir les gallines. El mateix personatge que surt en roda de premsa, amb tota solemnitat, parlant dels delictes d'odi, des de les agressions a immigrants fins als insults contra els catalans, passant per l'odi racista, religiós o per la identitat sexual, això sí, sense matar-s'hi massa (què diferent de quan parla de terrorisme, d'independentisme, o de grups antisistema, per exemple), és el que nega asil polític a una dona perseguida al Camerun per ser lesbiana.
De moment, i gràcies a la intervenció del Tribunal dels Drets Humans de la Unió Europea, s'han concedit uns dies de marge, fins al 17 d'abril, per valorar el cas. Tot i que no sé, francament, si hi ha cap motiu per a l'esperança. Sigui com sigui, el que hem de tenir ben clar és que si aquesta dona és retornada al Camerun, patirà la criminalització que allà regeix per a les lesbianes. I amb tot el soroll mediàtic del cas, segur que no s'hi aniran amb gaires històries. És una manera de condemnar-la a anys de presó o qui sap si a la mort. Però això tant li fa al ministre. És una il.legal.
No sé per què, però crec que si la dona en qüestió fos dissident cubana anticastrista, no tindria cap problema per obtenir asil a Espanya. Però és clar, és dona, negra, bollera i, segurament, musulmana, oi ministre? I en aquest cas, tant li fa el que diguin les lleis (espanyoles, per suposat).
