Segurament, el fanatisme no deixarà mai de sorprendre'm. Qualsevol fanatisme. Ara mateix, sense anar més lluny, unes recents declaracions de Jaime Mayor Oreja apuntant als matrimonis igualitaris (homosexuals, perquè m'entengui tothom) com una de les causes de la degeneració espiritual d'Occident i com una de les febleses que facilita i propicia atemptats com els de Cambrils i Barcelona. I va i es queda tan ample, després de deixar-ho anar. Imagino que el mateix deu passar a Niça, Londres... O potser és que Espanya segueix sent la reserva espiritual d'Occident, tota sola? Això sí que és una guerra de civilitzacions (o més aviat religiosa) en tota regla.
Però bé, què en podíem esperar, d'aquest personatge. A tall de recordatori, és el mateix que mai no ha condemnat el franquisme perquè és una part de la història d'Espanya (es veu que segons què, si ha passat -i per tant és història- ja no és condemnable, encara que dubto que sigui capaç de dir el mateix d'ETA, per exemple, una part de la història del seu País Basc natal), o d'afirmar que aquella època va ser una etapa d'enorme placidesa. Per a molts, placidesa eterna, dit sigui de passada.
Per cert, Mayor Oreja va ser ministre de l'Interior entre 1996 i 2001 en governs d'Aznar, un altre gran demòcrata de tota la vida, i el va succeir al càrrec, oh sorpresa! Mariano Rajoy, de qui encara deu haver algú que està esperant que digui alguna cosa intel·ligent a propòsit dels atemptats (jo no, francament, perquè no fa cap falta), tot i que deu estar prou ocupat amb els triomfs del Real Madrid i es veu que el Marca no en va parlar, d'aquests atemptats. I tota aquesta colla ens venen a donar lliçons de convivència i de moral. Quin tip.