Hi ha dies de tota mena. Hi ha dies clars, hi ha dies plujosos, n'hi ha per oblidar, n'hi ha de tristos, però també de ben feliços i de llarguíssim; també aquells que passen en un sospir, hi ha dies intensos, n'hi ha de monòtons i de fascinants... i també hi ha dies que ho aturen tot i que duren tota una vida. Avui és un d'aquests dies.
A hores d'ara, i per més anys que passin, no acabo d'entendre què fa que algú vulgui, tingui la necessitat fins i tot, de comprometre's amb una altra persona per sempre, de manera lleial i desinteressada, per tal de construir, en plenitud, el seu propi projecte vital al costat d'algú altre, perquè, d'aquesta manera, sigui un projecte compartit i complet. No sé a què es deu aquesta necessitat, però el que sí que sé és que val la pena que existeixi i que, malgrat totes les dificultats, que mai no falten, aquesta és l'aventura més engrescadora, més sorprenent i més fascinant que puguem imaginar.
Avui, dues persones decideixen començar aquest camí compartit. Amb tota la il·lusió de la joventut i amb tota la innocència de qui encara té tant i tant per descobrir i per construir. Avui compartirem emocions, alegria i amor, perquè aquest compromís prou que ho val. I més encara.
Marc i Andrea, no puc (no podem, de fet) desitjar-vos altra cosa que, com diu la cançó, a partir d'avui mateix, totes les vostres nits siguin nits de noces, i que mai no es posi la lluna de mel. Endavant, amb convicció, amb seguretat i amb tota la il·lusió del món que, igual com avui, sempre ens tindreu al costat per veure com aneu fent realitat els vostres somnis.
Una mica de música plena d'esperança i dels millor desigs per començar el primer dia d'una nova vida.