login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Quan poc és tot

Ho hi ha dubte que sempre voldríem ser més, poder més, saber més, tenir més... però som com som i amb això hem d'anar fent. I amb això fem. I no, no estic parlant de riquesa de saviesa ni de poder, estic pensant en la nostra capacitat d'influir, de canviar el futur, d'ajudar els altres, de contribuir a fer un món més agradable per a aquells que tenim més a la vora, més enllà de la sensació de pensar i amoïnar-nos per què ens agradaria poder fer i no fem.

En el fons aquesta sensació a cavall entre la impotència i l'esperança és la que ens ajuda a avançar, a superar-nos cada dia i a saltar del llit pensant que ahir ja ha passat i que avui toca viure, en present, amb totes les nostres capacitats i només amb totes les nostres capacitats. Ahir mateix, vam ser molts els que vam fer llum, una llum efímera i intensa, als carrers de Barcelona, per aquells que no ens deixen tenir a la vora. Potser no va servir de res, diran. Potser tindran raó, fins i tot, però és el que podíem fer, i ho vam fer.

Ben mirat, res de diferent a la nostra vida amb aquells que estimem. Potser els nostres gestos, les nostres paraules, les nostres actituds serveixen de poc, o de res, però són tot el que tenim, tot el que podem oferir generosament i de cor. I, al capdavall, això que sembla tan poca cosa, acaba sent molt, acaba sent prou, i tenint sentit. Potser la clau és donar el que tenim i esperar ben poca cosa, amb la certesa que el nostre poc pot ser-ho tot, i que aquest poc pot poder-ho tot. No defallim mai per allò que realment volem.

Comentaris (0)12-11-2017 07:35:01

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: