per en 13 Juliol 2013
832 Vistes

Ja fa uns quants anys que observo com el rol de la dona a la nostra societat va canviant, i no ben bé a millor.  D'alguna manera és com si tot allò que havien aconseguit dècades de feminisme actiu comenci a ser percebut com una cosa antiga i, per tant inútil.  El resultat de tot plegat es pot veure clarament en el retorn a determinats rols que pensàvem que havien estat desterrats per sempre.  Això sí, amb l'adequat vernís de modernor que tot ho fa atractiu.

Estic convençut que els sociòlegs sabran explicar aquest fenomen i les seves causes.  Com que la meva capacitat no dóna per a tant, em limito a constatar, com a exemple prou clar, allò que ens arriba dels sanfermins, respecte als abusos a algunes noies que havien provocat les fúries mascles tot apujant-se la samarreta i mostrant el seu pitram.

Ja hi tornem amb les provocacions... Sempre hi ha una raó per justificar el que calgui.  Això em recorda les dones que neguen aquesta idea de retorn del masclisme, escudant-se en models que venen les televisions (paradigmàtics els programes i sèries de producció pròpia de les televisions espanyoles).  Tota una mostra de la modernitat que comentava i del paper dominant del mascle.

D'altra banda, convé no perdre de vista que les retallades s'han endut per davant moltes iniciatives de suport a les dones, d'educació contra la violència masclista i de protecció a les víctimes.  Però és clar, la prioritat única es veu que és l'economia.

Nomes dues reflexions al respecte.  La primera:  si mostrar els pits és raó per al grapeig indiscriminat (per utilitzar una expressió prou tova), les platges aviat seran tot un espectacle de mascles empaitadors de dones que els provoquen.  La segona:  si la prioritat és l'economia, comencem a aplicar a alguna que altra vella, i pel que es veu actual, situació, les interpretacions d'aquest text que corre per Internet i que potser ajudarà a arrencar un somriure en un tema tan dramàtic com és el retorn imparable de la subjugació de les dones i la consegüent violència masclista.

Quants segles hauran de passar perquè alguns arribin a entendre que "no" vol dir "no"?

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.