Qualsevol dijous pot ser festa de guardar. Només cal la voluntat de fer que un dia qualsevol esdevingui memorable, amb unes petites dosis de fantasia i d'il.lusió.
Prenem una taula petita i unes poques cadires, alguna cosa per anar picant, una copeta per brindar, que sempre fa festa, el color del capvespre acomiadant la llum, una rosa primerenca, d'aquelles que delaten la primavera, les ganes -sobretot les ganes- de fer especial allò que ben bé podria ser rutinari, una bona companyia, i ja tenim la combinació perfecta. Es va assaborint a glopets petits, sense pressa, amb el ritme lent amb què la nit va abraçant-nos, mentre ens deixem endur per un dolç remolí de sensacions plaents i inoblidables, per records dels temps passats i pels records que encara han de venir. Si ho fem com cal, ja tenim una magnífica estona de festa enmig de setmana.
Sisa va escriure allò que qualsevol nit pot sortir el sol. A cadascú de nosaltres ens pertocaria escriure que cada dia pot ser festa de guardar, si més no, en un raconet amable de la memòria. Hi ha gent que ho sap prou bé, i que sap com fer-ho.
