Fa unes quantes setmanes, el president de la Junta de Extremadura anunciava amb tot el soroll mediàtic que va ser capaç de generar, una futura baixada d'impostos al 90% dels ciutadans de la seva comunitat.
Evidentment, això gràcies a una exitosa gestió econòmica que, fins i tot, serveix per pagar les despeses que no pot assumir Catalunya.
Ja sabem que tot es veu segons com es mira, però francament, intentar justificar una futura baixa d'impostos des d'una comunitat de les que menys riquesa genera i recapta (per tant, que més diners d'altres comunitats rep) i que, a més, com vam saber poc després d'aquell desplegament demagògic, també té un problema amb la malnutrició infantil, que l'obliga a obrir menjadors escolars a l'estiu, per garantir algun àpat consistent a 2.500 nens, és pura demagògia. Val a dir, que això també passa aquí o aquí, sense anar més lluny.
I és que ja poden dir els polítics el que vulguin, que la realitat, aquesta cruel realitat de nens mal alimentats, s'encarrega de posar les coses (i els demagogs) a lloc. Així és que, per part de segons qui, de lliçons, més aviat ben poques. O és que Extremadura aporta a l'Estat un 8,5% de tots els seus ingressos per subsidiar altres comunitats? Doncs això. I que quedi clar que aquí també hi ha terribles necessitats que ningú no ens resoldrà.