per en 15 Juliol 2014
1,133 Vistes

Ho reconec, cada dia em cansen més el partits polítics i les seves dinàmiques internes, que em semblen una mena de joc de les cadires (o dels disbarats) on l'únic que realment no importa gaire són les polítiques que haurien de promoure i defensar.

El darrer exemple són les primàries que hem vist aquests darrers dies, des de les d'ERC fins a les del PSC-PSOE.  Personalment, he tingut la sensació d'assistir a uns espectacles mediàtics que tenien, com a gairebé únics objectius, ocupar quotes de pantalla i planes de diari, d'una banda, i garantir una còmoda cadira política amb projecció de futur.  I ara vindran, tot just passat l'estiu, congressos ordinaris o extraordinaris, reunions de les executives i dels diferents òrgans de govern de cada formació...  En resum, tot el soroll i tot l'enrenou mediàtic que, sota una imatge de democràcia i responsabilitat, esquiva el debat més urgent que tenim:  com ens en sortim, com a país, en tots els sentits.

Sempre he cregut que la política és una de les activitats més dignes a les quals es pot dedicar una persona, en tant que suposa un compromís de servei a la col.lectivitat.  Però quan veig que l'autèntic objectiu de molts dels que l'exerceixen és aconseguir un modus vivendi més o menys confortable, vaig tenint la sensació que realment vivim enmig d'un gran engany que no aporta solucions als nostres problemes reals.

Potser sí que calen tots aquests moviments i tota aquesta hiperactivitat en el si dels partits.  No ho sé.  Però el que sí que tinc clar és que quan tot això passa molt per davant de les iniciatives de servei a la societat i al país, alguna cosa falla, i molt, en el nostre sistema.  I això només obre portes a tots aquells que des de la simplicitat de la demagògia i de les respostes senzilles i populistes, volen arribar al poder per implantar-hi les polítiques menys democràtiques.  O és que hem tancat els ulls al que està passant arreu d'Europa?

Publicat a: Actualitat