per en 1 Setembre 2014
886 Vistes

Diu la senyora Soraya Sáenz de Santamaria, amb el seu posat hostil habitual i amb to prepotent a què ens té habituats, que no és seriós no respectar la Constitució ni les lleis.  Seriós no ho sé, perquè tot depèn de què entengui ella per "seriós", però quan les constitucions i les lleis estan al servei de l'opressió de la voluntat majoritària dels pobles, el que no és seriós és esquivar de drets democràtics.

Per a mi, què voleu que us digui, respectar l'opinió d'una àmplia majoria és seriós.  Votar, com a expressió màxima de la llibertat democràtica, és seriós.  El que decideix un parlament lliurement i democràticament elegit, és seriós.  Les mobilitzacions massives com les dels dos darrers onze de setembre, són serioses.  Fer les coses pacíficament i democràticament, és seriós.

El que no em sembla seriós és negar qualsevol opció de diàleg.  No és seriós instrumentalitzar les institucions perquè es moguin al dictat d'un govern.  No és seriós avançar què es farà, o què faran altres, davant d'una llei encara no aprovada.  No és seriós que la Guàrdia Civil es dediqui a robar banderes.  No és seriós el menyspreu constant a la voluntat del poble i de les institucions catalanes. No és seriós afirmar que sense llei no hi ha democràcia, perquè les dictadures més cruels també dicten les seves lleis i les utilitzen com a arguments i com a armes.

Però ja se sap, quan els fonaments democràtics trontollen de manera alarmant, sempre es té el recurs d'apel.lar a l'ordre, a la veritat absoluta o a la seriositat, com sempre han fet els règims dictatorials per justificar-se.

I com a exemple, si encara cal, del concepte de "seriositat" del PP, la seva estratègia per silenciar les veus que els són contràries, al laboratori de ca la Cospedal.  Això sí que és seriós (i greu).  I profundament antidemocràtic.

Publicat a: Actualitat
miquel pubill
TRACTANT-SE DEL PP,CAP SEROISITAT
5 Setembre 2014