Què ha passat? Què és això? Un parell de preguntes legítimes que qui més qui menys ens vam fer ahir a la tarda. En el fons, però, la resposta és ben simple: és el que qualsevol de nosaltres ha fet sempre que ha calgut, al llarg de la seva vida: triar, descartar, renunciar a algunes coses, a alguns somnis fins i tot, a canvi d'algun guany significatiu per a la nostra parella, per als nostres fills, per a la família... Qui no té experiències d'aquesta mena?
La sorpresa general, justament, potser ve d'aquí, del fet que ahir a la tarda, la política es va assemblar a la vida. Tothom va cedir, tothom va fer sacrificis, tothom va deixar il.lusions pel camí, però tothom va sortir guanyant, especialment els que només depenem de les seves decisions. Ahir, finalment, allò que era òptim per a alguns va deixar pas al que és bo per a tothom. Res de nou per a nosaltres, però excepcional i ben d'agrair en el cas dels nostres representants.
A partir d'avui mateix, cal esperar que aquest exemple d'humanització de l'activitat política tiri endavant sense retrets ni comptes per passar. Que tiri endavant igual com tirem endavant nosaltres les nostres decisions personals, familiars... amb la certesa que, al capdavall, val la pena pagar el preu de les renúncies.
Ahir, finalment, i ho dic adaptant una expressió de Luis Eduardo Aute, el bosc no els va privar de veure l'arbre. La política va ser política.