login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Què passa a Esquerra?

Tradicionalment, ERC ha estat la formació que ha liderat i que ha fet bandera de l'independentisme. De fet, així ha estat fins fa uns mesos. Però des de l'estiu passat, per posar una data més o menys aproximada, el discurs d'Oriol Junqueras, al meu parer, ha perdut intensitat, garra, capacitat de connectar amb la societat. Per a mi, hi ha dos moments simptomàtics en aquesta, diguem-ne, pèrdua de l'empenta: El primer, la conferència amb què va voler contrarestar la que uns dies abans va fer el president Mas. Entre l'una i l'altra, la distància, en termes de claredat, de capacitat de generar il.lusions i, si em permeteu, de sentit d'estat, em sembla abismal. El segon, una entrevista amb Mònica Terribas, en què Junqueras va perdre els papers enmig d'una barreja d'emocions i sentiments personals i, m'atreveixo a dir, de simplisme gairebé infantil en determinats plantejaments.

Un servidor, que encara confia en la gent i en la política, imaginava que les coses s'anirien posant a lloc, i que aquest nou i decisiu any serviria per tancar acords que possibilitin programes valents i efectius. I en aquest sentit, Convergència hauria d'aclarir la seva sempre complexa relació amb Unió, i Esquerra hauria de rearmar el seu argumentari polític, ara com ara massa feble i inconcret.

Però vet aquí que fa uns dies he llegit una frase de Junqueras que m'ha deixat entre perplex i preocupat: 'Volem estar a prop de la gent perquè compartim amb ells esperances i il·lusions. El bon pastor és aquell que fa olor d'ovella". Malament rai quan s'admet que s'està lluny de la gent ("volem estar...") i malament rai quan un mateix s'ha d'autoproclamar bon líder (la imatge del pastor em sembla totalment desafortunada, dita per qui la diu). Els lideratges no es proclamen, els reconeixen els altres. Que li demanin a David Fernández com es guanya el respecte i el reconeixement, fins i tot dels adversaris.

Som a pocs mesos d'una cita única i definitiva amb les urnes. Una cita que no tornarem a tenir en generacions. Que un dels suposats líders del procés cap a la independència presenti uns símptomes de feblesa i de manca de sintonia tan importants em preocupa, i molt, perquè pot posar en perill la feina i les il.lusions de moltíssima gent durant molts anys. Què li passa a Junqueras? Què li passa a Esquerra?

Comentaris (0)13-04-2015 06:02:02

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: