Ultimàtum de l'ONU a l'Estat Espanyol perquè posi fil a l'agulla pel que fa a les víctimes del franquisme. Déu n'hi do el paperot espanyol en aquest tema. I la vergonya que hagi de ser un organisme com l'ONU qui els fixi un darrer termini de 90 dies.
El franquisme, i els seus crims, a Espanya, són un capítol més de la seva història, sense més complicacions. Igual com va haver un període republicà o altres etapes amb reis diversos, va haver quatre dècades sota un règim militar (mai sota una dictadura, segons el relat oficial mesetari). Per tant, parlar de víctimes d'una etapa històrica determinada no deu tenir massa sentit i tot plegat només són ganes de remenar un temps passat. Fantàstic, sobretot si pensem que aquests mateixos governants que neguen drets a les famílies d'unes víctimes, no s'estan de res quan les víctimes ho són d'ETA, en un exercici de manipulació indecent.
Mala peça al teler, la que té ara mateix la democràcia espanyola i els seus dirigents. Mala peça perquè poc marge de maniobra els queda quan s'empassen coses com ara:
- Que el sistema judicial espanyol absolgui neonazis assassins confessos.
- Que el partit del Govern Espanyol toleri l'exhibició de simbologia feixista entre els seus propis militants.
- Que la tolerància de l'apologia del feixisme sigui general, i en tots els àmbits, fins i tot en els més innocents.
- Que es defensi el manteniment de la simbologia feixista, també a les casernes militar.
En resum: per al govern del PP no hi ha cap problema amb la simbologia feixista. Partint d'aquest respecte escrupolós a la dictadura, què se'n pot esperar que facin, per complir el mandat de l'ONU? Doncs el mateix que fan sempre amb allò que els va en contra: res. Això no és cap novetat. La novetat, en tot cas, pot ser què farà l'ONU, d'aquí a tres mesos. I ja aniria sent hora que fos alguna cosa, ni que només fos per revestir de dignitat els seus requeriments a un estat membre. Ara que, vista la seva postura davant els crims de l'exèrcit israelià a Gaza, no cal que n'esperem gaires coses.
