La Vikipèdia defineix "dictadura" com "una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una inclinació a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder."
Algunes reflexions al respecte:
- Estem acostumats a governs on l'únic nom propi i l'únic cap visible és un sol individu: el president. O el sempre sacralitzat cap de l'estat. Aquest governant és "el que mana" (confondre "governar" amb "manar" és habitual, en aquests casos).
- Absència de divisió de poders. De quina altra es pot qualificar la permeabilitat entre les consignes del govern i el parlament i del govern amb determinats tribunals?
- Exercici arbitrari del comandament en benefici de la minoria que hi dóna suport. Cal repassar totes els mesures que des del govern es dicten en favor de la banca, de les grans empreses de l'IBEX o de les que freqüenten la llotja del Barnabéu? Segur que no, perquè qui més qui menys les té al cap (i les pateix a a la butxaca).
- Impossibilitat que l'oposició arribi al poder. Formalment, és possible fer fora del poder el partit de govern, gràcies als resultats electorals. Els dubtes arriben quan es promou i defensa, de manera clara i descarada, una alternança bipartidista que, de fet, perpetua totes les pràctiques que he comentat en les reflexions anteriors, tant si governa l'un com l'altre. La possibilitat d'un tercer en disputa causa pànic.
I és que la democràcia és molt més que votar cada quatre anys. I la dictadura molt més que els crims d'estat.
