per en 6 Desembre 2014
851 Vistes

Cada dia que passa sembla que les eleccions seran més inevitables.  No sé si per sort o no.  Això, només el temps ho dirà.  Però davant d'aquest futur immediat em pregunto què ens demanaran que votem, finalment.  I és que Junqueras i Mas han plantejat dues propostes diferents:  una de vella escola política amb vernís de modernitat, i una altra de nova de trinca.  M'explico.

El president Mas va parlar de fer el referèndum d'independència aprofitant una convocatòria d'eleccions al Parlament.  Per a aconseguir que aquesta maniobra fos entesa per tothom i que el resultat fos inqüestionable, calia una gran llista per la independència, capaç d'aconseguir la majoria que legitimaria el resultat de qualsevol referèndum convencional.  I com?  doncs bastint aquesta llista amb gent de tots els partits independentistes, sense sigles al darrere, i professionals prou reconeguts, amb coses que aportar en un futur Parlament que hauria de preparar les estructures per a la independència, en un termini d'uns divuit mesos.  Una proposta de país, en majúscules.

Per la seva banda, Junqueras parla de llistes separades, com sempre, però amb punts en comú.  En aquest tipus de llista, l'entrada de persones de fora dels partits és més complicada i, en el fons, el plantejament és el d'una convocatòria electoral convencional, tot i que amb algun punt programàtic compartit entre les diferents candidatures.  Resultat final:  un Parlament no massa diferent de l'actual, on la pugna entre grups seria la pauta de funcionament habitual.  Com ara, de fet.

En el fons, la diferència és si se segueix fent les coses mantenint com a eixos els partits i les seves disputes ancestrals o si, per una vegada i atesa l'excepcionalitat històrica del moment que vivim, es posa l'interès nacional per davant de les disputes ideològiques i personals (que d'això també n'hi ha, i no poc).

El més trist de tot plegat podria ser que ni per aconseguir la independència, que per un cop sí que podria ser a tocar, fossin capaços de superar aquella antiga postura infantil del "no t'ajunto" per compartir, de debò, un projecte superior, que és construir el nostre nou estat.  És l'hora de la grandesa política, però tinc seriosos dubtes que el nivell de tothom que cal estigui a l'alçada.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.