Segurament, "i ara què?" és la pregunta que més corre de boca en boca. Amb uns pressupostos vell, fets en un escenari socioeconòmic diferent de l'actual i clarament insuficients, eternament prorrogats, amb unes eleccions espanyoles a la cantonada i amb el fantasma d'una nova cita electoral a Catalunya planant al damunt dels nostres camps, què passarà?
La resposta, ara mateix, és difícil -per no dir impossible- de preveure. De tota manera, coses que sí que sabem, i que poden aportar una mica de llum, són que, d'entrada, passarà l'estiu, uns mesos de calma i de rutines diferents que entre cervesa, sol, platja i tot plegat, ajudarà a relaxar una mica els ànims. També sabem que visitarà Espanya el president Obama, una visita curiosa en un moment d'eventualitat política absoluta. Diuen les males llengües que ve a garantir la gran aliança al govern de Madrid per garantir l'estabilitat que els inversors reclamen. També vindrà amb l'esquer de noves inversions? A reclamar una postura favorable als grans interessos econòmics? Segur que sí. I fora d'això, que no és gran cosa, no sabem gaire més. La resta, incògnites.
El que sí que han de tenir clar aquells que tenen la clau per respondre aquestes i altres preguntes és que ara mateix en trobem entre la decepció i la sensació que ens han estafat. Ni rastre d'aquella gairebé naïf i fantàstica il.lusió de fa no tant de temps. I és que nosaltres, la gent que no pintem res en política, ja hem fet la nostra part de la feina. Ara, qui ha de fer tirar la cosa endavant, ha de fer la seva. De moment, però, encara ens movem entre la revolució pendent d'uns, la refundació d'uns altres i el somni de tocar poder de debò d'aquells que es poden trobar amb més del que poden assumir, perquè no han sabut canviar velles pràctiques i vells principis. Francament, ens mereixem més. Ens ho hem guanyat. Però ja se sap, la política, aquesta encara antiga política nostra, té les seves prioritats, i nosaltres, els ciutadans, les nostres. I unes i altres, en aquests moment, no casen.