No és el primer cop que comento aquest assumpte dels submarins que no suren, però és que el tema dóna de si molt més del que caldria. Ara resulta que sí, que ja han aconseguit que els submarins que estava fabricant a Cartagena per a l'Armada Espanyola sí que floten. Tot un detall. Però com sempre acostuma a passar, amb un sobrecost important. En aquesta ocasió, uns 130 milions de res, que pagarem entre tots.
Aquesta anècdota dels submarins, que no passaria d'anècdota si no fos perquè és una mena de constant en les inversions públiques a Espanya, que torna a posar sobre la taula diverses qüestions que couen, sobre l'ús dels recursos públics: Estan prou justificades determinades despeses? Hi ha realment capacitat per fabricar segons què? Per què mai un pressupost amb destinació pública es correspon amb el cost final? Preguntes que ens hem fet un cop i un altre, tot contemplant impotents com els nostres diners es llancen en exhibicions d'incompetència dels responsables o d'inutilitat dels productes finals.
Potser sí que l'Armada tindrà submarins nous, un dia o un altre. Però a quin preu? Al del ridícul previ. I amb quin cost? o més ben dit, amb quin sobrecost? Espanya és així. I de propina, preparem-nos si finalment torna a haver-hi eleccions. Tota una novetat, això del sobrecost també aplicat a les campanyes electorals. Perquè el preu de la incapacitat de parlar i de formar govern també el pagarem entre tots. Al cap i a la fi, sembla que del que es tracti és que els diferents líders puguin seguir jugant a fer de mascles alfa de la política, tot esperant que una curiosa aparició de vots a les urnes els retorni una majoria que els permeti fer allò que vulguin, sense haver de parlar amb ningú.
Catalunya, amb tots els seus defectes (no pocs) i amb totes les seves mancances (no poques) encara pot donar lliçons de segons quines coses. Us imagineu que haguéssim hagut de repetir eleccions? Doncs això.