per en 28 Setembre 2015
862 Vistes

Doncs ara res.  Res de gaire nou, vull dir.  No tenim la meitat més un dels vots, que eren l'única possibilitat de poder rebre, en un moment donat, un cop de mà de les democràcies europees.  Amb els resultats d'ahir, tan ajustats com vulgueu, tan bons com vulgueu, el nostre serà sent un conflicte intern que haurem de resoldre nosaltres sols.  Però com?  Amb un Parlament majoritari?  Més ben dit, amb un Parlament que tot el que aprova acaba al Constitucional? Una mica difícil.

No crec que calgui buscar culpables, que sempre és fàcil i gratificant.  Crec que des del costat del sí s'han fet esforços més que notables.  Però la realitat és la que és, el país és el que és, i la seva voluntat és la que és.  No hi donem més tombs, que mirar de negar o maquillar la realitat és el pitjor exercici d'estupidesa que podríem fer, ara mateix.

Constituïm el Parlament i formem Govern.  Sobretot, formem un Govern amb canvis importants en els punts més crítics i més criticats la passada legislatura, i en els punts que es preveuen més crítics en l'actual, amb Ciutadans liderant l'oposició i el seu missatge demagògic i aniquilador de la nostra identitat i de la nostra llengua.  I esperem.  Tornem a esperar, com sempre, a veure què surt a Espanya -sempre Espanya- i quines possibilitats hi ha de diàleg, per mirar d'inventar una versió 2.0, nova i molt més útil i amb totes les peces noves que calguin, del peix i del cove, per mirar de construir, realment, la Catalunya possible del segle XXI, que poc o res hauria de tenir a veure amb la del XX, si sabem ser intel.ligents.

L'èpica s'acaba allà on comencen les matemàtiques. És el que tenen les amargues victòries.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.