Algú va dir, a propòsit de la creació literària, que després de l'Odissea i de la Ilíada, no s'havia escrit res de nou, que tot eren plagis i adaptacions. No sé si l'afirmació es pot mantenir com a veritat absoluta, però el que sí que és cert que és molt difícil crear alguna cosa nova, i que normalment tenim referents que adaptem a les nostres necessitats.
Aquest recurs al passat, de fet, ens serveix per actuar en tots els àmbits i, a poc a poc, va configurant la nostra manera de ser i d'actuar. I el mateix els passa als polítics. D'idees noves, més aviat poques -i penso que encara sóc generós-, perquè el més habitual és recórrer a discursos prou coneguts per tothom i mirar d'adaptar-los, amb més o menys traça, a les circumstàncies del moment. Així doncs, saber els referents ajuda, i molt, a entendre la manera d'actuar de cadascú.
Valgui aquesta reflexió per constatar els referents d'una de les actuacions més sonades del ministre Fernández Díaz: l'atorgament de la Medalla d'Or al Mèrit Policial amb caràcter honorífic, la màxima distinció del Cos Nacional de Policia, a Nostra Senyora Maria Santíssima de l'Amor, ni més ni menys. Els referents que fa servir el ministeri per defensar la condecoració, i per respondre a Europa Laica, que la va denunciar es remunten a l'any 1938, en plena Guerra Civil. Imagino que a la croada, segons ell.
Es bo saber d'on pouen intel.lectualment els responsables polítics. Ara ja sabem que el ministre de l'Interior no té arrels franquistes, sinó directament colpistes. I és ell mateix qui ho manifesta.
